miércoles, 16 de mayo de 2007

Paulí Mojedano va saquejar i robar restes arqueològiques del poblat ibèric de Burriac

Paulino Mojedano, l'actual cap de llista del Partit Popular de Mataró, va ser condemnat per la Generalitat de Catalunya per haver saquejat i robat restes arqueològiques del poblat ibèric de Burriac.
Aquests macabres fets van tenir lloc a mitjans dels vuitanta en el poblat ibèric de Burriac, ubicat al Turó de Dos Pins del terme municipal de Cabrera de Mar.
El que ningú sap és que el Botarga té el document que prova aquesta terrible informació.
El Botarga aquesta migdia a les 11:59 hores els hi oferirà en exclusiva l'informe que treu tota la credibilitat a aquest Paulí Mojedano, que a partir d'ara serà anomenat PAULÍ EL LLADRE SAQUEJADOR I DESTRUCTOR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE MATARÓ.

Avall Paulí el saquejador de tombes.
Avall Paulí el que no respecta el nostre patrimoni.
Avall Paulí el lladre.
Avall Paulí el lladre.
Avall. Avall. Féu correr la brama. En Paulí Mojedano és un lladre de la nostra història.

I us asseguro, que aquesta no serà la última. El següent a expiar les seves culpes és un tal Joanet Mora, més conegut per... L'EXECUTIU DE CABRERA.

INFORME:
ACTIVITATS FURTIVES AL “TURÓ DE DOS PINS” (CABRERA DE MAR). MAIG DE 1986

FETS

La dècada dels 80 es una època prolífica pel que fa a l’activitat de furtius a la zona de Cabrera de Mar. L’activitat es concentra al Poblat Ibèric de Burriac Així com a altres indrets on s’han detectat evidències de jaciments o restes arqueològiques com, per exemple, al Turó de Dos Pins, on posteriorment als fets que aquí s’exposen s’excavà i documentà una necròpolis ibèrica.

En aquest context i gràcies a les informacions facilitades per diverses persones de la zona s’inicien un seguit de visites a l’àrea afectada (Turó de Dos pins, molt proper a l’important jaciment de Burriac) amb la finalitat de comprovar les dades i sorprendre “in fraganti” els furtius.

El dissabte 10 de maig de 1986 van ser sorpreses tres persones en plena activitat furtiva. Gràcies a les matrícules i descripció dels seus dos cotxes van poder ser identificats tot i que no denunciaren per manca de proves.

El dijous 15 de maig de 1986, membres de la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme, de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d’Arqueologia i el responsable territorial del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya es desplacen a Cabrera de Mar i a Vilassar de Mar on s’entrevisten amb l’Alcalde i el Sergent de la Guàrdia Civil, respectivament, per exposar-lis els fets. Manifestada la impossibilitat per part de la Guàrdia Civil, argumentant manca de mitjans, de mantenir la zona permanentment vigilada, s’ofereix la col·laboració de la Secció Arqueològica com de la Societat Catalana d’Arqueologia per efectuar tasques de vigilància a l’àrea afectada, comprometent-se la Guàrdia Civil, previ avís, a presentar-se d’immediat en cas de detectar alguna activitat furtiva..

El dissabte 17 de maig de 1986, sobre les 10,30 h., es detecten dos individus treballant en l’indret. Tot i no ser els mateixos de la setmana anterior, aprofitaven el forat que aquells havien obert. Avisada la Guàrdia Civil de Vilassar, aquesta es presenta immediatament i es poden sorprendre les dues persones en plena activitat d’espoli, a la vegada que es documenta la seva activitat fotogràficament.

La Guàrdia Civil va procedir a la identificació i diligència de la corresponent denúncia ja que no disposaven del preceptiu permís de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. Els dos identificats foren Josep Lagares i Triola i Paulino Mojedano i Singla, ambdós veïns de Mataró.

CONCLUSIONS

Arran d’aquests fets la Comissió del Patrimoni de la Societat Catalana d’Arqueologia va presentar al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya dos informes que van servir de base per obrir els expedients corresponents. Així mateix. També se’n va donar compte a l’ajuntament de Cabrera de Mar, la Secció Arqueològica del Museu Comarcal del Maresme i, al setembre de 1986, a la recent creada Brigada de Patrimoni del Cos de Mossos d’Esquadra.

En data 14 de juliol de 1986, l’Hble. Joaquim Ferrer, Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, va dictar una resolució per la qual es va incoar expedient sancionador als Srs. José Lagares i Paulino Mojedano per possibles actuacions contràries a la normativa vigent aleshores sobre el patrimoni històric.

En data 8 de setembre de 1986 es formula el corresponent plec de càrrecs que es notifica en forma als interessats, als quals se’ls concedeix un termini de 8 dies per contestar els càrrecs que se’ls imputaven.

En data 15 de setembre de 1986 els Srs Lagares i Mojedano presenten un plec de descàrrecs en el que manifestaven que no era cert que realitzessin excavacions arqueològiques a Cabrera de Mar sense la preceptiva autorització de la Direcció General de Patrimoni, sinó que en el moment en què els guardies civils els van denunciar el que feien era examinar una acumulació de terres i restes resultants d’alguna remoció anterior en la zona i que consideraven que la llei no els permetia fer excavacions però si examinar els terrenys prèviament excavats.

La denúncia de la Guàrdia Civil detalla que els denunciants anaven amb pics i magalls i havien descoberts alguns fragments d’àmfora, ceràmica i restes d’ossos, l’informe de la Societat Catalana d’Arqueologia especifica que els denunciants estaven treballant amb eines apropiades en un clot que havia esta obert per anteriors excavadors furtius i, finalment, en l’expedient consten diferents documents gràfics on apareixen els denunciats dins un clot proveïts d’eines.

En data 19 de febrer de 1987 es va trametre la proposta de sanció als interessats els quals, en data 4 de març de 1987, van presentar les seves al·legacions on manifestaven que no realitzaven excavacions arqueològiques sinó que examinaven el resultat d’unes excavacions realitzades per altres persones, reconeixent que només anaven amb un pic i no una magalla, però que amb aquesta eina no hi treballaven; que no van trobar restes sinó que les que hi havia en el lloc eren resultat de les activitats anteriors d’altres persones; que no havien causat danys econòmics ni científics al jaciment i, finalment, el Sr. Lagares s’oposa a que se li apliqui la major part de la sanció en base a una presumpta reincidència.

Pel que fa a la primera al·legació, amb les proves aportades, queda prou demostrat que els denunciants estaven treballant en el jaciment. Respecte a la segona al·legació es conclou que l’expedient s’instrueix per la realització d’excavacions arqueològiques i no per la troballa de restes, tot i que l’atestat de la Guardia Civil diu que aquestes van tnir lloc. La quantificació dels danys causats pels denunciats va ser realitzada per l’arqueòleg dels Serveis Territorials de Barcelona en base als danys materials i científics causats i sense tenir en compte espolis anteriors donat que no se sap si en són els autors. Finalment, pel que fa a la sanció proposada per al Sr. Lagares, aquesta no es proposa en base a la reincidència sinó, d’acord amb l’article 77.1 de la Llei de Procediment Administratius, tenint en compte les circumstàncies personals del denunciat: la comunicació al servei d’arqueologia d’haver practicat en altres ocasions excavacions a Burriac, els antecedents que consten en l’arxiu del Departament, no desmentits pel denunciat, segons els quals aquest havia estat vist excavant furtivament en aquest mateix jaciments als mesos de març i abril de 1983.

En data 18 de maig de 1987, el Conseller de Cultura, resol, d’acord amb la normativa aplicable (llei 16/1985 de Patrimoni Arqueològic) imposar una sanció de 400.000 Ptes. Al Sr. Josep Lagares i Triola i de 100.000 Ptes. Al Srs. Paulino Mojedano Singla com a responsables d’haver realitzat excavacions i prospeccions arqueològiques en el paratge del Turó dels dos Pins, a cabrera de Mar, sense la preceptiva autorització de la Direcció General de Patrimoni Artístic.

viernes, 11 de mayo de 2007

Història de Pau (Primer Part)

Un dia fa molt de temps en Pau va dir: "vaig a fer una excursió per Burriac".

domingo, 6 de mayo de 2007

L'exregidor Antoni Valls prefereix per alcalde un Joan Antoni Baron amb "la moral ferma i la personalitat sensible" al mentider Joan Mora

>> L'exregidor de Convergència traït i enganyat per Joan Mora dóna recolzament a Joan Antoni Baron.
Aquí va la carta que el Botarga ha caçat del ciberespai. No té pèrdua.
Ara més que mai: votants de Convergència, voteu Baron... o en Mora també us enganyarà!!

Benvolgut Sr. Joan Antoni Barón

Havent-se creat la “PLATAFORMA ALCALDE BARON”, crec que s’obra una porta important, per la qual, sense que això resti importància a la funció dels partits polítics com a sistema d’integració ideològica, a l’àmbit de la política municipal, es dóna valor i preeminència a les persones. És per això que aprofito aquest mitjà per a manifestar-li la meva simpatia, la qual per raons de la meva coneguda adscripció política no puc fer-li arribar com a mostra d’adhesió formal a la seva candidatura a l’alcaldia de l’Ajuntament de Mataró a les properes eleccions municipals, sense perjudici de que, amb aquest pas, es puguin salvar sòrdides tanques que impedeixen l’apropament ideològic i es puguin obrir en un futur nous horitzons.

Li haig de dir sincerament, però, que pel seu tarannà són més els trets ideològics que ens apropen que no pas els que ens separen. Crec que no diria cap facècia, i crec tampoc que les persones que li són properes del seu partit tampoc s’arribarien a escandalitzar, si ressaltés l’afinitat del seu pensament respecte l’ideari social-cristià propi del partit en el que milita un servidor, Unió Democràtica de Catalunya.

Entenc que provenim de tradicions polítiques diferents, però també li haig de dir que aquestes coincidències i afinitats fan que cada cop es pugui propugnar més un sistema de “llistes obertes” a les eleccions municipals. En base a aquesta llibertat en l’elecció oberta de les persones que han de conformar les llistes, un servidor podria optar , avui per avui, per a que vostè encapçalés l’actual llista candidata de Convergència i Unió. Ara per ara, no és possible prendre una opció com aquesta, ja que el vot dels ciutadans es veu encotillat per les llistes inalterables que presenten els diferents partits. Fent política-ficció, si la meva proposta prosperés, és cert que vostè probablement es veuria obligat a treballar amb un equip que no ha escollit personalment, però per altra banda rebríem un mandat nítid dels votants: El deure de posar-nos d’acord per a treballar plegats entre els diferents membres adscrits a les diverses opcions polítiques que formarien la llista. El que comportaria portar el pluralisme polític fins les seves últimes conseqüències, fins i tot a l’oposició a on haurien de coexistir els mateixos partits.

No amagaré el meu desig de que pel futur de Mataró, tinguem un alcalde humà , coneixedor profund i defensor de la seva cultura i tradicions, amb una moral ferma, amb un esperit sensible, amb lliurament i dedicació exclusius a la seva feina d’alcalde, que tracti als seus ciutadans com un mestre als seus alumnes, amb esperit didàctic, solidari, no excloent, i no només amb el fred estímul de l’oferta i la demanda, del premi i del càstig, o de la promoció i l’acomiadament propi del tarannà neo-lliberal d’alguns dirigents polítics o aspirants a ser-ho.

Crec que, avui en dia, és difícil conjuminar la coexistència d’un bon alcalde amb un bon equip de govern. Entenc que el que encapçala la llista desitgi escollir al seu propi equip, però a vegades no és allò que ens resulta més còmode el que millor ha de funcionar. Un no pot pretendre que el seu equip vagi com una “bassa d’oli” sempre, a no ser que pretengui enmotllar-lo només a les vicissituds de les seves pròpies virtuts i defectes, evitant qualsevol frec o aspresa, i eliminant qualsevol aspecte crític. A vegades tenir un corcó a l’equip va bé, cregui’m ! , doncs no se sap mai si és millor tenir-lo a dintre que a fora.

Com comprendrà no pretenc donar-li cap mena de consell, conscient que soc de la seva més extensa i rica experiència en el mon de la política, tant sols fer-li arribar les meves humils reflexions, per si poden servir-li d’ajut i de retruc pel bé de la nostra ciutat, si així ho decideixen les urnes. Mentrestant només em queda desitjar-li bona sort.

Mataró, 3 de maig de 2007

ANTONI VALLS I POU