Aquí va la carta que el Botarga ha caçat del ciberespai. No té pèrdua.
Ara més que mai: votants de Convergència, voteu Baron... o en Mora també us enganyarà!!
Benvolgut Sr. Joan Antoni Barón
Havent-se creat la “PLATAFORMA ALCALDE BARON”, crec que s’obra una porta important, per la qual, sense que això resti importància a la funció dels partits polítics com a sistema d’integració ideològica, a l’àmbit de la política municipal, es dóna valor i preeminència a les persones. És per això que aprofito aquest mitjà per a manifestar-li la meva simpatia, la qual per raons de la meva coneguda adscripció política no puc fer-li arribar com a mostra d’adhesió formal a la seva candidatura a l’alcaldia de l’Ajuntament de Mataró a les properes eleccions municipals, sense perjudici de que, amb aquest pas, es puguin salvar sòrdides tanques que impedeixen l’apropament ideològic i es puguin obrir en un futur nous horitzons.
Li haig de dir sincerament, però, que pel seu tarannà són més els trets ideològics que ens apropen que no pas els que ens separen. Crec que no diria cap facècia, i crec tampoc que les persones que li són properes del seu partit tampoc s’arribarien a escandalitzar, si ressaltés l’afinitat del seu pensament respecte l’ideari social-cristià propi del partit en el que milita un servidor, Unió Democràtica de Catalunya.
Entenc que provenim de tradicions polítiques diferents, però també li haig de dir que aquestes coincidències i afinitats fan que cada cop es pugui propugnar més un sistema de “llistes obertes” a les eleccions municipals. En base a aquesta llibertat en l’elecció oberta de les persones que han de conformar les llistes, un servidor podria optar , avui per avui, per a que vostè encapçalés l’actual llista candidata de Convergència i Unió. Ara per ara, no és possible prendre una opció com aquesta, ja que el vot dels ciutadans es veu encotillat per les llistes inalterables que presenten els diferents partits. Fent política-ficció, si la meva proposta prosperés, és cert que vostè probablement es veuria obligat a treballar amb un equip que no ha escollit personalment, però per altra banda rebríem un mandat nítid dels votants: El deure de posar-nos d’acord per a treballar plegats entre els diferents membres adscrits a les diverses opcions polítiques que formarien la llista. El que comportaria portar el pluralisme polític fins les seves últimes conseqüències, fins i tot a l’oposició a on haurien de coexistir els mateixos partits.
No amagaré el meu desig de que pel futur de Mataró, tinguem un alcalde humà , coneixedor profund i defensor de la seva cultura i tradicions, amb una moral ferma, amb un esperit sensible, amb lliurament i dedicació exclusius a la seva feina d’alcalde, que tracti als seus ciutadans com un mestre als seus alumnes, amb esperit didàctic, solidari, no excloent, i no només amb el fred estímul de l’oferta i la demanda, del premi i del càstig, o de la promoció i l’acomiadament propi del tarannà neo-lliberal d’alguns dirigents polítics o aspirants a ser-ho.
Crec que, avui en dia, és difícil conjuminar la coexistència d’un bon alcalde amb un bon equip de govern. Entenc que el que encapçala la llista desitgi escollir al seu propi equip, però a vegades no és allò que ens resulta més còmode el que millor ha de funcionar. Un no pot pretendre que el seu equip vagi com una “bassa d’oli” sempre, a no ser que pretengui enmotllar-lo només a les vicissituds de les seves pròpies virtuts i defectes, evitant qualsevol frec o aspresa, i eliminant qualsevol aspecte crític. A vegades tenir un corcó a l’equip va bé, cregui’m ! , doncs no se sap mai si és millor tenir-lo a dintre que a fora.
Com comprendrà no pretenc donar-li cap mena de consell, conscient que soc de la seva més extensa i rica experiència en el mon de la política, tant sols fer-li arribar les meves humils reflexions, per si poden servir-li d’ajut i de retruc pel bé de la nostra ciutat, si així ho decideixen les urnes. Mentrestant només em queda desitjar-li bona sort.
Mataró, 3 de maig de 2007
1 comentario:
Publicar un comentario